Zona de confort, de aprendizaje, de pánico, mágica

Bonito resumen para traspasar la zona de confort.

Sobre la zona mágica, el vídeo dice: las personas que tienen miedo piensan que no se puede volver atrás, que no se puede volver a la zona de confort y sí se puede. Yo discrepo. Se puede volver a la zona de confort, pero la letra pequeña es que te pasará como a Bilbo en el Señor de los Anillos, cuando vuelvas a la comarca, nada volverá a ser lo mismo.

Este vídeo me da para escribir más, pero ahora mismo ni me apetece ni tengo tiempo. Si vuelve a aparecer por mi mente y me vuelvo a inspirar, ya escribiré. De momento, aquí os lo dejo.



El dibujo final me ha recordado al mapa de un seminario al que asistí hace años de François Ducasse y Makis Chamalidis: "Champions dans la tête".
>>

Comentaris

Josep Nogue ha dit…
Hola cris. Gràcies pel comentari al meu blog. Com ja hauràs deduït no tinc ni idea de coaching, em limito a especular des de el meu punt de vista o, com diria el meu admirat Agustín Garcia Calvo, a “respirar por la herida”, indicar on em fa mal. Y com més gran em faig més desconfio d’aquells que diuen voler fer-me de guia. Sempre tinc la sensació que parlen només “de ells, per ells i entre ells”. Que aparenten voler fer-nos accesible un món on ells fan de tap a l’entrada.

No dupto que hi hagi gent honesta en aquesta feina, però crec que, a la majoría ens tenen confinats a la sala de calderes (on el confort és inexistent i l’unic aprenentatge posible consisteix en rebre ordres), només a uns pocs que viuen sobre la línia de flotació se’ls dona la obció de decidir el rumb (amb consellers o sense) i ja veiem cap on ens porten, mentre el vaixel fa aigües. En aquest vaixell on tots estem, jo hi viatjo de poliçó i si em descobreixen els de coberta pot ser que em fotin al mar.

Però, més enllà de metàfores marineres, o de definisions professionals, també m’interessa el diàlec amb gent capaç de treure el cap de la corrent. Com l’hi deia a una amiga: deixem veure com pesques i ja decidirè jo si soc capaç de fer el mateix.

I no, no conec a l’E.T. de Terrassa només al de “mi casa”
Salud.

Hola Josep,

Gràcies a tu per compartir les teves reflexions!

No conec a l'Agustin García Calvo. Vaig a veure que diu la Wiki, segur que aprenc alguna coseta!


Cris