divendres, d’octubre 16, 2009

Transformar la realitat

Tot és relatiu, relatiu a la mirada de cada persona. Aquest és el missatge que ens intentaven transmetre algunes de les corrents de pensament del segle XX, cubisme, surrealisme, abstractisme, etc. La mirada a les coses és subjectiva.

No existeix una realitat, la realitat és un conveni consensuat d'allò relatiu. Aquella realitat necessària per conviure es normalitza a través del diàleg. S'estableix un marc comparatiu d'allò "normal".

Mitjançant el diàleg s'estableix aquest marc, un diàleg igualitari que permeti transformar la realitat. Si existeix una lluita de poders, el diàleg s'inhibeix i s'imposa una mirada per sobre de l'altra que provoca insatisfacció, doncs no hi ha transformació de cap tipus per cap persona.

El nostre paradigma actual es caracteritza per aquesta lluita de poders desigual. El diàleg no existeix. S'han de crear espais de participació on s'escolti de forma activa per aconseguir que existeixi comunicació, diàleg i, per tant, les persones puguin ser agents del canvi.

En no existir aquests espais, disminueix la complexitat i, encara que la persona imagini una nova realitat, en no poder-la compartir i dialogar, no pot transformar la realitat.

Empuja la vaca

Un sabio maestro y su fiel discípula paseaban por un bosque, mientras le explicaba la importancia de conocer lugares diferentes, visitar y ...